La Bella Meritxell

Vosaltres, amics, bé em coneixeu,
sóc aquell frare que no pixa mai de peu.
Acurat i assenyat sens dubte,
a la bragueta tinc un montícul abrupte.
He tornat a somniar amb la bella Meritxell,
o potser era en Gascó i ara sóc gay?

Conec un vell frare, en Fray Louis de Lleó,
aquell que creu en l'existència del tercer mugró.
Penseu quin és el seu ritual,
no amics, no és res de caire anal.
Simplement es posa condons a les orelles
i pregona a les joves donzelles:
"Ensenyeu-me totes les vostres mamelles!".

En fray Louis ens recorda sovint la dita del jardcó:
"Escrivà de Balaguer té un ou de cada color".
O potser la dita es referia al Sant Pare?
qui per cert de comte Dràcula fa cara.

A vegades penso en deixar el Monestir per anar al poble

però ara no sé per què l'interlineado és doble.

Merda de programa, merda d'editor.

Ensenya'm, Fray Louis, allò del tercer mugró.

O en el seu defecte, no m'ensenyis pas el recte,

però sí explica'm, abad Gascó,

què faig perquè em creixi un altre misericordiós colló.

Frare Josep Anton Sotorra i Sotoca.

Mossèn Mario escandalitzat

Estimats Louis i amistats,
és veritat que ara es comenta,
que el consum de rom i absenta,
i d'altres líquids destil·lats,
la transexualitat fomenta?

No m'extranyaria pas,
doncs ja ho deia el Sant Pare,
que fa poc va veure un frare
amb una arrecada al nas,
i unes calces de sa mare.

I és que el món està sonat,
diu en Rouco mentre es dutxa,
àdhuc ell m'ha confessat
que algun cop ha utilitzat
profilàctics per caputxa.


Mossèn Mario,
Arxiprestat del Vendrell.

Declaracions del Pare Apel·les

La meva vida havia perdut el sentit,
deien que ja no tenia perdó,
i són molts els que m'han insistit
que tot això és per l'excomunió.

La meva alegria arribà amb espendor
quan m'informaren els ploramiques
que Fray Louis de Lleó
s'allotjava al Monestir d'Econòmiques.

Vaig partir per veure l'erudit religiós
que de Conrad Son és envejós
i el vaig trobar amb unes calces a la mà
assistint a la classe de l'il·lustríssim Buximà.

La meva intenció era impressionar-lo
amb bons comentaris mentre parlo
i que aquestes intervencions
li posessin del revés els collons.

Espero doncs trobar-lo divendres vinent
si no és que ha marxat a St. Climent
i foter-li el membre ben endins
sempre que no m'ho impedeixi algun alumne de Camins.


Pare Apel·les
Lavabos del Monestir d'Econòmiques

Síntesi sobre el jardcó

Benvolguts i estimats germans,
encara no és hora de picar de mans.
Les vostres poesies me les passo pel forro,
aprofitant que avui dino sopa de porro.

Fart n'estic que em digueu tocat de l'olla,
jo, que de la quiniela n'estic fins la polla.
Pensant marranades mato el dia,
potser és la sanfeliu qui em va fer perdre el tramvia.

Cert és que una monja els grans em peta,
encara que no me la pelo amb la dreta
com el nostre germà Monsó
a qui sobre ell cau la maledicció
que serà portada del playboy
sempre i quan deixi de menjar chips'ahoy.

Recordeu la dita del jardcó,
que aquell que oblida es toca el mugró;
aquí us deixo vestit de color beix,
mentres al madrid-barça hi poso una xeix.


Fray Louis de Lleó des de la bella població empordanesa d'Espolla.

Poema del germà Cel·lestí

Sí, amics, tots el teniu en gran estima,
no necessita pas presentació,
és ell, en Fray Louis de Lleó,
que quan li dolen els ous es pren una aspirina.

Ha recorregut milers de llegües i de milles,
per poder aixecar nombroses faldilles.
Davant dels frares mai perd la ocasió
de ballar la dança del ventre amb gran serenor.

Erudit, culte i savi en tots els camps,
perd el cul quan veu uns bons mamellams.
A la travessa no n'encerta mai ni una,
segons ell la Champions la guanyarà l'Osasuna.

Diuen que no respecta el celibat
les noies afirmen "Que n'és, d'eixerit i de trempat!".
Això rai, Fray louis de Lleó,
mentre no t'ho digui un tio amb un porró.


Germà Cel·lestí.
Sempre teu.

Anunci esperançador

Digueu-me a mi que sóc bo:
és cert el que s'explica
d'un tal Fray Louis de Lleó,
que està desmembrant l'ermita?

És un home que desprèn alegria
i d'intencions força rectes;
però molt unit a la pornografia
per poder tenir les parts erectes.

Al Monestir s'ha trencat la monotonia,
diuen que no hi ha tranquilitat,
i de tants homes que hi havia,
s'ha afiliat a l'homosexualitat.

Li demano pau i bons aliments,
que pugui demanar perdó
per intentar anar de putes en tants intents
i de la seva afició al porró.

Però que no caigui en l'engany
els que tenen l'ànima bona,
que sens dubte aquest any
el German es vestirà de dona!!!


Bisbe d'un país llunyà

Poema del Frare Xesco

Pantalons al cap,
calçotets a la mà,
res més jo necessito,
pero ensenyar-vos a totes el pitu.


Fray Xesco,
el del cagarro frescu

Salutació de Manel, el Cardenal

Heus ací Manel, el Cardenal,
aquell que a tothom estima,
i, ja siguis home o animal,
(sempre que no estiguis en període menstrual)
no dubtarà en acariciar-te la petxina.

Vull parlar-vos del company Gascó,
típic frare de dretes,
que passa el seu temps al silló,
bebent whisky del porró,
i mirant revistes de senyoretes.

Fray Louis, de les dames predilecte,
ous del qual no t'hi caben a les mans,
puja a l'altar amb el ninot erecte,
i, mancat de cap tipus de respecte,
ens descriu les cuixes dels germans.

És un senyor reposat,
amb estampes a la cartera,
però mai ningú li ha comentat,
que van haver-lo engendrat
en un bar de carretera.


Manel, el Cardenal
(1986-2005)

(ANNEX: llegir amb accent valencià)
Pantalons curts i sense sabates,
la seua combinació habitual.
Ara vesteix americanes i corbates,
per oblidar les mates
i la Mecànica Racional.

Testimoni d'un frare presidiari

Escric des del Monestir aquestes ratlles,
no pensant en Simons ni en Batlles,
sinó en l'anomenat Fray Louis de Lleó,
qui em va convèncer per disfressar-me de castor.

Cap el claustre anava jo amb una gran cua i unes dentotes,
esperava trobar-me tots els frares vestits de grans marmotes.
Només entrar em van fotre una pallissa
i quan van enllestir se n'anaren cap a Missa.

No se celebrava la festa del Castor,
tal i com em va confirmar el germà Gascó.
Si ho hagués sabut m'hauria begut la cicuta,
abans de fer el ridícul cagon la puta.

Per culpa del seu consell,
a la masmorra em faré vell,
però deixo aquest testimoni escrit
per cagar-me en el molt malparit.


Anònim,
Masmorra del Monestir d'Econòmiques.

Resposta d'un company del monestir de Fray Louis

Germà Louis, fent ús de la meva divina saviesa,
detecto la teva profunda manca de puresa.
La teva parla és froça bruta,
i jo ja m'estic cagant en la puta.

D'ençà de la teva arribada al monestir
els peregrins només ens posen a parir.
No pares de mirar les noies com ballen,
i els hi preguntes si estudien o treballen.

Així ben difícil ho tens per arribar a Sant Pare,
i et quedaràs tota la vida com a frare.
Anima't a tirar sempre endavant
com ens va ensenyar el bo d'en German.


Fray Buximà,
Monestir d'Econòmiques.

Reflexions des del Monestir

Fora bo donar la benvinguda a tots aquells que es dediquen a la beguda,
Segueixo meditant mentres en Monsó s'està flagel.lant,
Es un disbarat dir que en German no esta trempat,
Pero Jorda ens aconsella no jugar amb la botella.

Que dir d'en Carles? Si mes no que es dedica a empaitar-les,
La rosa Sanfeliu s'acosta i ens dona caliu,

Aprofito l'ocasió per tornar a saludar en Monsó,
I ara us comento la meva aparició:

Fora convenient anar al cinema corrent,
Aquest glorios divendres ple de cendres,
A veure en Torrente 3 tots plegats,
O ens tocara fregar els plats.

Aqui us deixo la poesia
Mentres espero les respostes de cortesia.



Fray Louis de Lleó,
Monestir d'Econòmiques.