Confessions de Pere, el Xuclador

Duc sostens i no ho amago
ho dic cofoi, sóc un mestre,
i no us diré pas com jo cago,
però sí que pixo per la finestra.

Sovint recito poemes antics,
de l'any de la gran puta,
reconec que no tinc amics,
la meva sort és molt eixuta.

Vesteixo una disfressa d'abella,
molts alaben el meu bon gust,
saps on visc? t'ho diré a l'orella:
m'he construït un gran rusc.

Als jardins més ben florits,
em trobareu amb una canyeta
xuclant la sàvia de lliris pansits,
que passa i passa cap a l'uretra...

Pere el Xuclador

Veí de Gelida devot del frare guarro.