Testimoni d'un frare presidiari
Escric des del Monestir aquestes ratlles,
no pensant en Simons ni en Batlles,
sinó en l'anomenat Fray Louis de Lleó,
qui em va convèncer per disfressar-me de castor.
Cap el claustre anava jo amb una gran cua i unes dentotes,
esperava trobar-me tots els frares vestits de grans marmotes.
Només entrar em van fotre una pallissa
i quan van enllestir se n'anaren cap a Missa.
No se celebrava la festa del Castor,
tal i com em va confirmar el germà Gascó.
Si ho hagués sabut m'hauria begut la cicuta,
abans de fer el ridícul cagon la puta.
Per culpa del seu consell,
a la masmorra em faré vell,
però deixo aquest testimoni escrit
per cagar-me en el molt malparit.
Anònim,
Masmorra del Monestir d'Econòmiques.
no pensant en Simons ni en Batlles,
sinó en l'anomenat Fray Louis de Lleó,
qui em va convèncer per disfressar-me de castor.
Cap el claustre anava jo amb una gran cua i unes dentotes,
esperava trobar-me tots els frares vestits de grans marmotes.
Només entrar em van fotre una pallissa
i quan van enllestir se n'anaren cap a Missa.
No se celebrava la festa del Castor,
tal i com em va confirmar el germà Gascó.
Si ho hagués sabut m'hauria begut la cicuta,
abans de fer el ridícul cagon la puta.
Per culpa del seu consell,
a la masmorra em faré vell,
però deixo aquest testimoni escrit
per cagar-me en el molt malparit.
Anònim,
Masmorra del Monestir d'Econòmiques.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home