Relat en primera persona del monjo fuster

Anem al grà, no vull perdre temps,
aquesta tarda, quan toca esmorzar
he anat a fer un riu corrents,
entre altres coses vull pixar i cagar.

Però tant bon punt obro la porta,
veig un negre bastant musculat,
reconec, la té una mica torta,
però del diàmetre d'un plat.

Millor que li parli de vostè,
un membre així em fa molt respecte,
si cal, digui'm què puc fer,
per veure'l una mica més erecte.

M'hi acosto però em tremola tot,
aquesta eina gruixuda m'espanta,
tot i que jo, per sobre de tot,
vull fotografiar aquesta tranca.

Un fal·lus negre! quina emoció!
aquest tio no cal que treballi,
però negre, negre com el carbó!
Tant de bo algun frare li talli.


Monjo fuster,
marica de platja.