Síntesi sobre el jardcó

Benvolguts i estimats germans,
encara no és hora de picar de mans.
Les vostres poesies me les passo pel forro,
aprofitant que avui dino sopa de porro.

Fart n'estic que em digueu tocat de l'olla,
jo, que de la quiniela n'estic fins la polla.
Pensant marranades mato el dia,
potser és la sanfeliu qui em va fer perdre el tramvia.

Cert és que una monja els grans em peta,
encara que no me la pelo amb la dreta
com el nostre germà Monsó
a qui sobre ell cau la maledicció
que serà portada del playboy
sempre i quan deixi de menjar chips'ahoy.

Recordeu la dita del jardcó,
que aquell que oblida es toca el mugró;
aquí us deixo vestit de color beix,
mentres al madrid-barça hi poso una xeix.


Fray Louis de Lleó des de la bella població empordanesa d'Espolla.