Joan Josep d'Escornalbou

Seieu per aquí a la vora, canalla,
que us explicaré una bonica rondalla.
És la d'en Joan Josep d'Escornalbou,
la del famós xiquet amb el cap tou.

El cap li bellugava amb força tremolor.
"Aniré a veure el frare Louis de Gascó!
Ell em guarirà i si després em cobra molt...
marxaré corrent ensenyant-li la punta del fabiol!".

Així que de nit el vailet al monestir arribà,
El noi, cansat del viatge, els increpà:
"Monjos del cul, obriu-me la porta ja!"
Sis fletxes el caparró li atravessaren.
El monjos eren astuts encara que no sucaven.

Però no patiu, que en Joan Josep fugí,
però la palmà a meitat de camí.

Així que si teniu el cap com un flam,
abans aneu tots a cagar al camp,
perquè si un monestir de nit ja fa prou por,
penseu que per dins hi branda Fray Louis de Lleó.

Extracte del llibre de rondalles

"Històries de merda", d'autor desconegut.