Els fems de Fray Louis.

Tots els frares fan l'oració,
són les nou del matí
i Fray Louis s'estreny un colló
perquè ha d'anar a plantar un pi.

Va corrent pel passadís
amb el dit a l'annus fent de tap
i decideix amb el rostre pensadís
de cagar a la cambra del frare en cap.

Els lavabos tristesa li evoquen,
ho deia sa mare la cauta
en aquells antres on ensenyes la flauta
és on els frares s'hi moquen.

El seu rostre canvia de sentiment
ja no està compungit,
ara està content
d'un l'excrement tan ben parit.

Abans de marxar per la finestra
mira per sota la pota
i, observant l'obra maestra
de l'ull una llàgrima li brota.