crònica d'un carter

És una nit plena de rat-penats
fa molt de vent i plou un colló
no sé on vaig i tinc els ous congelats
em marca la direcció un condó.

Arribo a un monestir solitari
el recorregut sembla força tàctic;
aquí podré resar a Sant Hilari
he fet bé en seguir el profilàctic.

Obro la porta i no veig a ningú
"deuen resar" dic en veu alta
"què t'ho creus tú!"
em diu un frare a la galta.

Certament pregària no fan
aquests frares estan malalts!
mouen el penis com un elefant
mentre sodomitzen animals!

Primer penso en no mirar
però en veure el frare Gascó
em trec la roba sense pensar
i crido: "aquí hi falto jo!!"

collons ha estat tot fabulós,
tot ha anat correcte
llàstima del pobre gos
a qui li hem petat el recte.

Ja és de matinada
toca marxar i fer caminata,
però no oblidaré aquesta guarrada
i la practicaré amb una gata.

Esteve Mercader i Carreter

carter i zoofílic